12 de des. 2008

Laura Borrás






La conferència de Laura Borrás va ser molt interessant fins al punt que no hi vaig poder prendre cap nota, donat que em va atrapar només comencà a parlar.
El seu currículum denota els amplis coneixements que posseix sobre literatura i tecnologia digital, i així ens ho va demostrar durant la ponència.

Com bé ens va dir i reafirma al seu article “Cap a una nova concepció dels estudis literaris en l’espai europeu d’ensenyament superior (EEES)”: Cal ajustar la docència actual al context cultural de l'era digital en què vivim i, convertir la reforma profunda que ha de significar l'EEES en una oportunitat per a obrir l'ensenyament en general a una temàtica i una metodologia específicament digitals. Les TIC han de constituir una part necessària d'aquesta reconfiguració temàtica ajudant-nos a desenvolupar l’aprenentatge virtual (e-learning), l’aprenentatge mixt (b-learning) o oferint l’aprenentatge en forma de contingut obert
En un context d'excés d'informació/desinformació ambiental, la tasca del professor universitari ja no pot ser només transmetre informació, sinó que també ha de contribuir a generar coneixement, dotant els estudiants de les eines intel·lectuals necessàries que els permetran pensar amb criteri.
El domini de la lectura, si més no de la lectura funcional, és la condició sine qua non de qualsevol èxit escolar i és per això que a Laura Borrás no li importa quin mètode ha d’utilitzar per a fer llegir els estudiants i que es posicionen críticament envers els textos.


Referent a l’article de Raine Koskimaa “El repte del cibertext : ensenyar literatura en el món digital”, ens explica que podríem preveure un futur amb quatre tipus de persones : les ben equipades tant amb capacitats de lectura i escriptura com amb alfabetització digital (electracy), les competents en el camp de la lectura i l’escriptura, les competents en alfabetització digital (electracy) i, finalment, les que no seran competents en cap dels dos camps.
De l’entorn digital ha aparegut un nou tipus de literatura que anomenem “cibertextos” o “tecnotextos” i, que són, obres literàries que utilitzen els mitjans digitals en xarxa i que reflecteixen l’experiència diària del món digitalitzat i mediatitzat.
Per altra part, les mateixes tecnologies digitals ens ofereixen possibilitats pedagògiques que es podrien utilitzar a l’ensenyament: els debats en línia basats en jocs de rol que han utilitzat per a l'estudi de la història de la literatura; les edicions acadèmiques hipertextuals de clàssics de la literatura; els blogs literaris; els fòrums de discussió…
El repte consisteix en encarar-se amb la pantalla i veure les noves formes de discurs literari que surten del mitra digital.


El que jo pense és que, les noves tecnologies permeten trencar l’aïllament tradicional de les aules amb la seua incorporació al món exterior i també, la comunicació entre persones eliminant les barreres de l’espai i el temps, la identitat, l’estatus…
Respecte a la “utopia informativa” de la societat de la informació que és que tota la informació estiga a l’abast de qualsevol, en qualsevol moment i en qualsevol lloc..., el problema no serà accedir sinò més bé, la sobrecàrrega cognitiva que implica escollir, entre tota la massa d’informació, allò que siga rellevant.
L’educació en la societat de la informació ha de ser un factor d’igualtat social i desenvolupament personal, un dret bàsic i no únicament un producte de mercat. Els grups d’alt risc en termes d’informació han de ser objecte d’accions positives per part dels poders públics. S’ha d’evitar que les noves tecnologies agreujen les diferències socials existents.
Per aquest motiu hem de reivindicar el codi obert : accessible, visible, conegut i gratuït, al que feia referència Laura Borrás.

Ens queda preguntar-nos si estan els nostres centres educatius preparats per a afrontar la part que els correspon d’aquest desafiament ?

27 de nov. 2008


Foment de la lectura i alfabetització informacional

Com diu Adan Griego (bibliotecari de la Universitat de Stanford) al seu article “Nadius digitals”: els que han nascut després de 1980 estan menys acostumats a llegir i molt més enfocats cap a tot allò audiovisual. Solen buscar-ho tot a Internet i, la biblioteca juga un paper secundari.

Planteja la obligació dels bibliotecaris, com a especialistes en informació, d’aconseguir que els estudiants coneguen l’existència d’altres recursos i que sàpiguen utilitzar Internet amb criteri. Per eixe motiu, ells han de saber aplicar eixos coneixements i habilitats i fer accesibles els recursos des d’Internet.


Considere que, no sols els bibliotecaris han de realitzar esta tasca sinò que, han de ser tots els professionals dels distints àmbits educatius, donat que actuen com a mediadors i que, des de xicotets s’ha d’anar formant i alfabetitzant els usuaris. Quan l’alumne o usuari ens planteja allò que vol buscar a Internet, hem de fer servir distintes eines per a que s’adone que no tot el que es penja a Internet està contrastat i que, si utilitza altres recursos (obres de consulta, revistes especialitzades, etc.) també pot obtenir aquella informació que buscava.

Podem ajudar-nos de la interactivitat que ens ofereix el soport paper front al soport digital: marcar pàgines, realitzar anotacions…, sense deixar de costat els recursos digitals! Tot es complementa!


Com expresa la Declaració d’Alejandria, de novembre de 2005, crec que l’alfabetització informacional s’ha de considerar un eix per a totes les facetes de la vida i, un far de la societat de la informació perquè, inclou més competències que la formació d’usuaris: avaluació dels recursos, comprensió, utilització i comunicació de la informació.


Dins els recursos web accesibles des de la pàgina de la Fundació Bromera, destacaria les pàgines http://www.clijcat.cat/i http://www.imaginaria.com.ar/index.htm, la primera amb els premis “atrapallibres” i “protagonista jove” que tenen el propòsit d’estimular en els infants la lectura i la imaginació. Són uns premis que, junt al “Premi Sambori” ajuden a motivar l’alumnat cap a la lectura. I la segona, per la seua periodicitat (quincenal) i per l’interés que presenten les resenyes de lectures i d’autors.


Com a enllaços d’interés destacaria http://www.citafgsr.org/weblogs/biblioblog/ que és una bitàcora sobre biblioteques que es manté per el Departament d’Anàlisis i Estudis de la Fundació Germán Sánchez Ruipérez. Té moltes categories que resulten interessants: apartats per a distintes biblioteques, foment de la lectura, recursos d’informació, etc.

També http://ginjol.blogspot.com/ on podeu gaudir dels posts de l’autor Urbà Lozano, sobretot les seues reflexions sobre LIJ.


Com a web interessant destacaria http://comunidad20.sedic.es/, un espai pensat per als professionals de la informació on podem aprendre, ensenyar, formar-nos i informar-nos.


Una salutació cordial a tots.

8 de nov. 2008

CONTES

Enllaç
El que més agrada als xiquets són els llibres que tracten sobre relats fantàstics.

Un llibre que els agrada molt als adolescents és "Històries de por" d' Angela Sommer-Bodenburg.

A continuació us transcric un fragment del mateix:

"(...) Harry semblava no donar cap importància al seu aspecte extern. Duia sempre la mateixa camisa negra i els mateixos pantalons negres. Els cabells li arribaven quasi fins als muscles i, per l'aspecte que tenien, semblava que no se'ls havia rentats mai. Tenia la cara molt pàl·lida, com de poca salut. I, a més, feia una olor molt estranya. Siga com vulga, el cas és que ningú no volia seure al seu costat, llevat de quan havíem de fer un examen de matemàtiques. Perquè en matemàtiques, Harry era el millor. Amb les seues preguntes era capaç de posar el mateix professor entre l'espasa i la paret.
Com és natural, no tardà a descobrir que jo de matemàtiques, no en tenia ni idea. Per això em va proposar un parell de vegades fer-me classes particulars. I ni tan sols volia que li pagara. Però jo sempre li deia que no, perquè em causava una íntima repugnància. Fins que, un dia, davant la imminència d'un examen, em vaig deixar convéncer i decidírem fer junts els exercicis.
- No te'n penediràs- em va dir Harry, amb la seua veu ronca.
- ¿I on ens veurem?- li vaig preguntar-. ¿A ta casa?
- No - va dir ell, bruscament-. A ma casa és impossible. Però podem anar a la teua. ¿Tens una habitació per a tu?
Jo vaig dir que sí.
- ¿I, de vegades, estàs sol?
- Sí. Ma mare treballa de vesprada. Però, ¿per què vols que estem sols?
-¿Per què? - va riure amb aquella veu ronca-. Perquè així no ens molestarà ningú. (...)"